<\/a>No \u00e9s innovador afirmar que vivim una etapa de regressi\u00f3 dels drets humans. Ja fa temps que certes conquestes i aven\u00e7os en drets universals s\u2019han vist q\u00fcestionats o minvats per la interpretaci\u00f3 judicial, la reforma parlament\u00e0ria o la pressi\u00f3 social dominant. Amb excepcions puntuals, aquesta \u00e9s la tend\u00e8ncia que es pot apreciar des de fa menys d\u2019un quart de segle i que t\u00e9 en l\u201911-S el seu bateig simb\u00f2lic.
Aquesta regressi\u00f3 s\u2019expressa en l\u2019augment significatiu de formacions pol\u00edtiques que anomenem populistes (en realitat, xen\u00f2fobes i classistes), per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019alteraci\u00f3 m\u00e9s difusa \u2013per\u00f2 constant\u2013 dels discursos dels partits cl\u00e0ssics que dominen els nostres parlaments. Amb honroses excepcions, aquesta tend\u00e8ncia que redueix els drets humans a contingut o a titularitat ja ha aclaparat l\u2019agenda pol\u00edtica de les nostres societats occidentals i de moment no se li veuen signes de debilitat.
Podria semblar que els aven\u00e7os en democr\u00e0cia i drets humans que es van produir a les societats occidentals despr\u00e9s del trauma de la Segona Guerra Mundial van arribar a la seva fi, o almenys, a una retallada del que grans sectors socials consideren un exc\u00e9s de la hist\u00f2ria. El reconeixement d\u2019identitats diverses, de drets i, sobretot, la solidaritat, es detenen avui a la frontera estatal per a la major part de les persones.
Tot plegat xoca frontalment amb el discurs general dels drets humans, i amb els models que semblaven haver-se assestat majorit\u00e0riament a les societats occidentals a mitjan segle XX. Fins i tot, la democr\u00e0cia com a valor, com a sistema pol\u00edtic inevitable, \u00e9s q\u00fcestionada o vilipendiada avui en dia amb un desvergonyiment que era inconcebible fa nom\u00e9s tres o quatre d\u00e8cades.
Com \u00e9s possible una regressi\u00f3 ideol\u00f2gica o axiol\u00f2gica tan gran en societats aparentment cultes i desenvolupades? Qu\u00e8 ha passat per qu\u00e8 valors tan definitoris del m\u00f3n occidental es vegin avui sacsejats amb el suport expr\u00e9s o t\u00e0cit de grans sectors socials?
Potser la resposta \u00e9s m\u00e9s simple del que pensem. Potser, senzillament, no hi va haver mai grans aven\u00e7os en els valors compartits. Potser la cultura dels drets humans o la democr\u00e0cia profunda no van ser mai realment assumides per la majoria social. Potser, simplement, coses com la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans i la dignitat de totes les persones no van ser mai enteses i, encara menys, assumides de manera majorit\u00e0ria. Potser no estem m\u00e9s que davant d\u2019una altra volta regressiva de la hist\u00f2ria, com les que van seguir les onades progressistes de finals del segle XVIII, de mitjan segle XIX, del canvi de segle XIX-XX o dels anys vint del segle passat. Potser estem assistint a un nou moviment del p\u00e8ndol que ens porta d\u2019un pol a l\u2019altre en cicles consecutius que abasten diverses d\u00e8cades.
El consol \u00e9s esc\u00e0s si, amb aix\u00f2, el que constatem \u00e9s que, efectivament, no vam ser mai on cr\u00e8iem haver arribat. Mai la pau internacional ni europea va estar realment assegurada; no vam entendre mai que la immigraci\u00f3 ens fa m\u00e9s rics i no m\u00e9s insegurs; no vam assumir mai sincerament que els drets humans s\u00f3n universals; no vam aprendre mai, en definitiva, que la presumpta seguretat \u00e9s l\u2019enemic m\u00e9s gran de la llibertat.
No s\u2019han perdut aquests valors de llibertat i igualtat que legitimen els nostres sistemes pol\u00edtics perqu\u00e8, en definitiva, no van ser mai realment assumits per les majories. N\u2019hi ha hagut prou amb l\u2019acc\u00e9s immediat i generalitzat a la informaci\u00f3 perqu\u00e8 la imatge de societats democr\u00e0tiques consolidades es desplom\u00e9s davant dels nostres ulls, i ens obr\u00eds a un abisme d\u2019incertesa i egoismes tan antics com la mateixa esp\u00e8cie humana.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Art\u00edculo publicado en Valors.org (18\/07\/2025) No \u00e9s innovador afirmar que vivim una etapa de regressi\u00f3 dels drets humans. Ja fa temps que certes conquestes i aven\u00e7os en drets universals s\u2019han vist q\u00fcestionats o minvats per la interpretaci\u00f3 judicial, la reforma parlament\u00e0ria o la pressi\u00f3 social dominant. Amb excepcions puntuals, aquesta \u00e9s la tend\u00e8ncia que es […]<\/p>\n","protected":false},"author":515,"featured_media":1769,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[37,11],"tags":[155],"class_list":{"0":"post-9588","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinion","8":"category-voces-expertas","9":"tag-eduardo-j-ruiz-vieytez","10":"entry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/515"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9588"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9591,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9588\/revisions\/9591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/blogs.deusto.es\/wp-content\/uploads\/sites\/78\/2024\/08\/Eduardo-J.-Ruiz-Vieytez.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n