{"id":10269,"date":"2026-03-23T08:36:19","date_gmt":"2026-03-23T08:36:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/?p=10269"},"modified":"2026-03-23T08:37:01","modified_gmt":"2026-03-23T08:37:01","slug":"eduardo-j-ruiz-vieytez-tecnologia-vs-democracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/2026\/03\/23\/eduardo-j-ruiz-vieytez-tecnologia-vs-democracia\/","title":{"rendered":"Eduardo J. Ruiz Vieytez: \u00abTecnologia vs democr\u00e0cia\u00bb"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Art\u00edculo publicado en la revista Valors (16\/03\/2026)<\/strong><\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-full\"><img decoding=\"async\" width=\"220\" height=\"85\" src=\"https:\/\/blogs.deusto.es\/wp-content\/uploads\/sites\/78\/2022\/12\/Eduardo.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1767\"\/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Profesor de la\u00a0Facultad de Ciencias Sociales y Humanas<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>Sempre hi ha hagut espai per als discursos antitecnol\u00f2gics. La por a la innovaci\u00f3, al canvi, o l\u2019afany de conservar una determinada din\u00e0mica de poder han motivat que pensadors o institucions senceres s\u2019hagin oposat a determinats avan\u00e7os tecnol\u00f2gics. Per\u00f2 igualment sabem que no es poden posar pals a la roda, i que la popularitzaci\u00f3 de les innovacions t\u00e8cniques \u00e9s inevitable si responen a l\u00f2giques de comoditat i de mercat.<\/p>\n\n\n\n<p>Fa uns trenta anys es comen\u00e7ava a estendre l\u2019acc\u00e9s a internet. Per a molts, l\u2019arribada de la xarxa virtual suposaria la democratitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la superaci\u00f3 definitiva de la manipulaci\u00f3 tradicional que sempre s\u2019ha exercit des de trons, p\u00falpits, aules, r\u00e0dios o televisions. Cada ciutad\u00e0 seria d\u2019ara endavant amo de les seves pr\u00f2pies fonts d\u2019informaci\u00f3, la qual cosa generaria una societat m\u00e9s ben (in)formada, m\u00e9s madura i democr\u00e0tica, amb debats m\u00e9s profunds i contrastats.<\/p>\n\n\n\n<p>Trenta anys despr\u00e9s cal recon\u00e8ixer que aquella an\u00e0lisi contenia un immens error. Encara m\u00e9s, les xarxes socials i la popularitzaci\u00f3 de dispositius m\u00f2bils amb acc\u00e9s a les mateixes han generat un efecte gaireb\u00e9 oposat. La informaci\u00f3, lluny de democratitzar-se, es polaritza i, sobretot, es devalua. La manipulaci\u00f3 no nom\u00e9s no ha desaparegut, sin\u00f3 que s\u2019ha multiplicat i el debat democr\u00e0tic s\u2019ha deteriorat.<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, en els \u00faltims quinze anys, s\u2019ha produ\u00eft una formidable transformaci\u00f3 de la nostra manera de relacionar-nos. Avui el temps que passem fent servir el tel\u00e8fon m\u00f2bil suposa una gran part de la nostra quotidianitat. I aix\u00f2 no afecta nom\u00e9s els continguts als quals accedim, sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera de relacionar-nos i crear societat. El canvi m\u00e9s rellevant consisteix a deslocalitzar les relacions humanes, que han passat de ser majorit\u00e0riament espacials a virtuals. Cada dia veiem que persones que comparteixen un mateix espai (l\u2019autob\u00fas, una cafeteria o una aula de la universitat) es comuniquen amb unes altres que no estan f\u00edsicament amb elles. Aquesta deslocalitzaci\u00f3 obliga a assumir noves realitats socials, perqu\u00e8 ni l\u2019intercanvi d\u2019idees ni la construcci\u00f3 de les identitats es desenvoluparan com fins ara. Aix\u00f2 pot no ser tan rellevant per als qui hem viscut en el m\u00f3n anterior als tel\u00e8fons \u201cintel\u00b7ligents\u201d, per\u00f2 les generacions que se socialitzen per primera vegada d\u2019aquesta manera m\u00e9s virtual que f\u00edsica s\u00f3n radicalment diferents en el seu comportament social i, per tant, pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n<p>El resultat \u00e9s la inadequaci\u00f3 dels nostres par\u00e0metres pol\u00edtics tradicionals davant d\u2019aquest nou m\u00f3n. D\u2019una banda, ens trobem en societats fluides en les quals el contacte f\u00edsic, la proximitat i el territori s\u00f3n menys importants. D\u2019altra banda, ens continuem organitzant pol\u00edticament en entitats de base territorial. Les societats actuals s\u00f3n cada vegada menys espacials i m\u00e9s fragmentades en comunitats diverses que comparteixen els mateixos espais f\u00edsics, per\u00f2 no necess\u00e0riament virtuals. No obstant aix\u00f2, la nostra teoria pol\u00edtica continua ancorada en esquemes estatals basats en jurisdiccions territorials, un model d\u2019organitzaci\u00f3 del poder i la democr\u00e0cia que t\u00e9 poca flexibilitat per poder ser superat o transformat amb \u00e8xit. El divorci entre una realitat i una altra ser\u00e0 creixent i de moment no hi ha esquemes que proposin una alternativa viable.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s un repte maj\u00fascul per a la pol\u00edtica del segle XXI afrontar l\u2019impacte que els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics tenen en la nostra societat, sobretot per modificar la manera com es generen i potencien les argamasses socials. No en va, estem evolucionant des d\u2019una din\u00e0mica que facilitava les converg\u00e8ncies dins de l\u2019espai definit de cada estat a din\u00e0miques molt m\u00e9s divergents i polaritzants per a les quals la ubicaci\u00f3 espacial resulta cada vegada menys rellevant i, per aix\u00f2, qualsevol mena de governan\u00e7a menys efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Art\u00edculo publicado en la revista Valors (16\/03\/2026) Sempre hi ha hagut espai per als discursos antitecnol\u00f2gics. La por a la innovaci\u00f3, al canvi, o l\u2019afany de conservar una determinada din\u00e0mica de poder han motivat que pensadors o institucions senceres s\u2019hagin oposat a determinats avan\u00e7os tecnol\u00f2gics. Per\u00f2 igualment sabem que no es poden posar pals a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":515,"featured_media":1769,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[37,11],"tags":[],"class_list":{"0":"post-10269","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinion","8":"category-voces-expertas","9":"entry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/users\/515"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10269"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10270,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10269\/revisions\/10270"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.deusto.es\/viviendodeusto\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}